La crisi energètica, la transició energètica .

 

Antonio Turiel: “Si prens mesures contra Rússia, la crisi del 1929 semblarà una broma al costat d’aquesta”

Entrevista a l'investigador de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, expert en l'exhauriment dels combustibles fòssils,

Rússia proveeix el 45% de tot el gas que es consumeix a Europa. Si bé la UE presumeix de voler reduir de dos terços aquesta dependència, els experts se’n malfien, d’aquesta promesa. Ahir, l’Alt Representant de la UE per a Política Exterior, Josep Borrell, ja carregava la responsabilitat a l’esquena els consumidors i demanava que cadascú a casa seva abaixés la calefacció. Tot plegat mentre el preu del gas es desboca i arrossega el de l’electricitat.

Europa pots sobreviure sense el gas rus?
—Sense el gas rus no. El gas té un transport molt complicat. Implica una logística de transport que requereix plantes de liqüefacció en l’origen, vaixells metaners i plantes de regasificació. Tot això fa que hi hagi colls d’ampolla i encareix molt el gas. Aleshores, t’interessa sobretot estar connectat per via terrestre amb gasoducte, com passa amb Rússia. És més barat i té molta més capacitat, perquè permet de transportar-ne més quantitat de manera més fàcil. Per això Europa no pot prescindir del gas rus. Si en prescindís s’estavellaria econòmicament.

(...)

—Per què continua pujant el preu del gas si Europa no ha prescindit del gas de Rússia?
—Hi ha dos factors que hi influeixen. Per una banda, un problema estructural que arrosseguem de l’any passat: l’escassetat de gas. I té a veure amb el fet que la producció de gas a Rússia fa vint anys que s’ha estancat, la d’Algèria també i la d’Europa fa anys que cau. Per tant, cada vegada en costa més de proveir-nos de gas i com més va més car és. El procés és lent, inexorable, i té a veure amb l’exhauriment dels jaciments de gas; és una realitat geològica. El segon factor és la incertesa, l’esclat de la guerra i la decisió dels EUA de no comprar més petroli ni gas rus, que ha desencadenat el pànic dels mercats i un efecte especulatiu.

(..)

—Paguem l’electricitat a preu de gas, doncs.
—Sí. És com si vas a la verduleria i demanes un quilo de carrotes que va a un euro el quilo; un quilo de pomes que costen 1,5 euros el quilo; un quilo de carabassó, que va a 0,80 el quilo; i finalment, demanes una mica de safrà. Però el safrà va a 45.000 euros el quilo. Doncs n’agafes només un gram. En total, compres tres quilos de verdura i un gram de safrà, i t’ho cobren tot al preu del safrà.

(..)

—Què voleu dir?
—S’hi construirà molt, però el rendiment que tindrà serà molt baix. Entre altres raons perquè no se sap com s’aprofitarà aquesta electricitat. Pensa que el consum de l’electricitat a Espanya baixa des de l’any 2008. Teòricament, tot allò que ja hauríem de tenir per a aprofitar millor aquesta electricitat, com els milions de cotxes elèctrics o els sistemes d’hidrogen verd, no hi són. I no hi són perquè són cars i perquè no hi ha prou material per a permetre un desplegament a l’escala que es pretendria.